Èxit de la campanya de recollida d'aliments Igualada x Igualada

La Plataforma ciutadana IgualadaxIgualada, impulsada per l’entitat Músics per la Solidaritat, va aconseguir mobilitzar un miler de voluntaris dissabte passat que, des de les 10h del matí fins les 8h del vespre, van omplir els carrers d’Igualada amb activitats molt diverses, tot amb un únic objectiu: mobilitzar la ciutadania perquè portessin aliments per un banc de queviures que, fins dissabte, estava molt baix de provisions.

Al final es van recollir 22.000 quilos d’aliments que serviran per abastar les necessitats del Banc de Queviures d’Igualada durant nou mesos. L’organització va recaptar també un total de 3.600 euros que es destinaran a comprar aliments frescos.

Des de l'Agermanament també ens vam afegir a la iniciativa i vam aconseguir omplir un arbre de Nadal amb tot d'aliments amb el desig que arribessin a tohom.

Después de las inundaciones: Silencio

Crónica de Angel Arnaiz

Al anochecer, cuando el trabajo del día ha culminado, las calles permanecen silenciosas. Ya no está la bulla de niños y niñas, muchachos y muchachas, jugando en la cancha de baloncesto iluminada con cuatro potentes focos. Los jóvenes, varones, que platicaban a estas horas de anochecer junto al viejo tanque de agua, traído de Nicaragua hace veintiún años, en una esquina del parque, tampoco se sientan en sus gradas. Apenas alguna persona transita de aquí para allá en esas horas propicias para la convivencia comunal. Los vecinos dejaron de salir a la puerta de entrada al patio y vivienda. Y ni siquiera hay alguna pareja jovencita furtiva en algún lugar más apartado y oscuro. Ni las televisiones suenan con sus inacabables telenovelas o sus noticieros camuflando su ideología capitalista. Apenas una par de casas han adornado este año sus paredes con lucecitas navideñas. Casi nada se mueve en este tiempo de diciembre. Ni siquiera los perros salen a ladrar a las puertas de las casas de sus dueños, ni, menos, a las calles, como cuando se juntaban a ladrar, latiendo fuerte un grupo de ellos, al paso de cualquier viandante cercano en esas horas nocturnas. Ni en la tienda de la Besfalia –así, como suena- se reúnen ya para jugar cartas o a la maquinita tragamonedas o a las grandes pláticas de final del día esos hombres que han creado su centro social popular en esa esquina por la entrada a la comunidad. Los focos o lámparas públicos, colgados en los altos postes de las calles, permanecen oscuros en su mayoría, sin encenderse, fregados por la reciente superinundación, que nos ha quebrado hasta la comunicación humana existente, diurna y nocturna.

La llena ha barrido todo. Ha limpiado nuestras almas hasta de la fina sonrisa irónica que caracteriza las relaciones informales comunitarias. Los saludos son amables, cortos, serios. Las pláticas de esto y de lo otro, breves, en pequeños círculos, aisladas. Algunos de los primeros en llegar piensan reunir a los miembros “fundadores” de la comunidad para replantear nuestra existencia aquí.

Nada en las calles. Silencio.

El silencio nos rodea ahora aquí. Es un silencio meditativo. Profundo. Humano y humanizante. Moderador de toda pretensión. Pacífico y pacificador. Purificador también.

No puedo menos que contrastarlo con la algarabía provocada cada día por la acaparación financiera internacional. Me quedo con esto. Con nuestro ser humano débil y solidario. Con el espíritu de seguir adelante pase lo que pase. Con el afán de superación de los jóvenes, desde quienes se reúnen en una casa en círculos de alfabetización hasta quienes van a la universidad todos los sábados, desde quienes se acompañan o se casan formal hasta quienes echan horas de trabajo voluntario para celebrar una navidad más linda y participada, con belenes grandes naturales y pastorelas y posadas. Desde los adultos mayores –ahorita llaman así a los ancianos de toda la vida- que se reúnen para una charla para la autoestima, hasta las niñas y niños que recogen un juguete que les han traído. Desde los amigos y amigas que conviven con nosotros en la distancia geográfica hasta los agentes de instituciones y organizaciones que posibilitan una vida más digna en nuestros ambientes campesinos empobrecidos.

Humano y humanizante. Así es nuestro silencio hoy en el Bajo Lempa usuluteco. Así es nuestro silencio hoy tras la gran llena de octubre y ante la llegada de la navidad 2011, en pleno diciembre tropical.

Volver al especial sobre las inundaciones

Militarisme a Amèrica Llatina

A Amèrica Llatina s’està produint un procés de transformació política molt important respecte al seu passat recent, tant, que és sens dubte el continent on s’estan produint més canvis de règims conservadors i dictadures militars cap a democràcies més participatives i socials, processos que obren l’esperança que s’avanci a superar les pobresa en què estaven immergits aquests països.

Però aquestes esperances de superar l’endarreriment social que patien té en el militarisme un perill que frustri les esperances de canvi. Un militarisme que té a veure tant amb l'intervencionisme dels Estats Units, com a dinàmiques internes d'aquests països.

Us deixem amb dos enllaços interessants, procedents del Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs, per entendre què està passant i reflexionar-hi. Com veureu l'Estat Espanyol també hi té bastant a dir.

Fin de curso en el Centro de Desarrollo Integral de Nueva Esperanza

Cierre de año lectivo del CDI de Nueva Esperanza, Bajo Lempa, Jiquilisco, Usulután, El Salvador.

Vídeo de José Moises.

Actualitat del projecte de música i de memòria històrica.

Amb l’objectiu donar a conèixer els projectes que s’estan duent a terme a la Zona del Bajo Lempa (El Salvador), Amics i Amigues de Nueva Esperanza convidà el passat 17 de novembre en la seva Assemblea anual a dos representats de l'Agermanament Igualada-Nueva Esperanza.

Pel que fa a “Música per l'Esperança”, Glòria Mestre va explicar l’evolució i l’estat actual del projecte.

Va destacar la il•lusió i l'interès per la música dels més de 100 alumnes que han tingut l'oportunitat de tenir accés a la formació musical. Gràcies a la feina feta per part dels cinc mestres populars de música que els formen i el suport d'Igualada i Birmingham, aquests alumnes poden aprendre a tocar un instrument, en un context amb ben poques possibilitats d'accés a aquest tipus d'aprenentatge i de poc suport en la identitat musical de país.

Explicà que ara una de les línies d'actuació és l’autogestió del projecte, i remarcà la importància de que “Música per l'Esperança” no només és el “fet” d'aprendre música sinó que també és una forma de cohesió social entre els joves, en un context de país amb un alt índex de delinqüència juvenil.

Destacà però, que ara mateix l’actuació més imminent és l’avaluació dels desperfectes causats per les greus inundacions, com és el cas d'instruments musicals i locals d’assaigs.

Per altra banda, Dan Ortínez també detallà el treball realitzat aquest estiu a la zona del Bajo Lempa, en el projecte de creació audiovisual de la Memòria Històrica d’aquesta zona de El Salvador.

El treball de Dan Ortínez a Nueva Esperanza es va desenvolupar en tres parts, totes elles amb l'objectiu comú d'enregistrar vivències personals de la Guerra Civil de El Salvador que no volen quedar en l'oblit. La primera línia d'actuació va ser la formació de joves en l’ús de recursos audiovisuals per al recull de la memòria històrica del seu àmbit més proper. La segona part va ser l’enregistrament de testimonis directes del conflicte i de gran vàlua per a la reconstrucció històrica de Nueva Esperanza. I per últim, la creació d’un documental que té com a fil conductor la vida d’una internacionalista catalana que morí durant el conflicte armat de El Salvador.>

En el torn final de preguntes, Ortínez va mostrar la necessitat d'aquest tipus de projectes tot explicant que el govern salvadoreny no ha apostat per a la reconstrucció de la memòria històrica, en un país on “no existeixen estudis universitaris d’Història”. Així mateix, un dels pocs generadors i difusors relacionats amb la memòria històrica de El Salvador, va explicar, és la UCA (Universidad Centroamericana) i el “Museo de la palabra y la imagen”, creat i gestionat gràcies a una iniciativa privada.

XV FESTIVAL ARTÍSTICO CHALATECO i el V FESTIVAL DEL MAÍZ per internet

Gràcies als amics de Huacal hem sabut que el Festival Artístico Chalateco es podrà seguir en directe per internet a través del blog TNT.

L'horari és el següent

• 1-3 de desembrea a partir de les 18:00
• 4 de desembre a partir de las 15:00

TNT (Tiempos Nuevos Teatro) és una associació cultural nascuda a l'any 1992 a al municipi de San Antonio Los Ranchos de Chalatenango que dedica a la promoció dels valors artístics i culturals en aquelles zones amb més problemes econòmics i socials del departament de Chalatenango i d'arreu de El Salvador i amb aquest dos festivals a més de difondre diferents espectacles culturals es treballa per promoure la comercialització de productes artesanals, l'intercanvi gastronómic, la creació d'espais de convivència i la promoció i reconeixement de les tradicions d'aquesta zona.

Nueva directiva comunal en Nueva Esperanza

Este viernes fue elegida por votación en asamblea comunitaria la nueva directiva comunal, con vigencia de dos años. Han sido electos y aceptado su nombramiento once componentes, siete mujeres y cuatro hombres.

La presidencia la mantiene un varón Marvin Morales. Pueden saludarle, felicitarle y darle ánimos en la cuenta de facebook de su compañera de vida Heidi Ruiz. La vicepresidenta es Blanca Estela Guardado. Tiene cuenta en facebook con el nombre de Blanca Guardado.

La mayoría de sus componentes, ocho, son jóvenes, alrededor de los treinta años de edad. Pertenecen a la que yo llamo “Generación de las hijas e hijos de la guerra”, nacidos entre 1976 y 1991.

La directiva anterior tenía componentes mayores –la generación que “hizo” la guerra, combatientes, hermanos mayores y padres/madres de estos jóvenes- y jóvenes adultos (no jovencitos) en semejante proporción.

Esta elección se realizó en segunda convocatoria, porque en la primera hubo una presentación de una lista cerrada de candidatos que provocó gran debate y fue aplazada hasta este viernes 1 de diciembre. Esa presentación de lista cerrada, o sea, con candidatos ya señalados para los correspondientes cargos, era la primera vez que se realizaba en la comunidad en los veinte años largos de vida que tenemos. Las fotos para otra ocasión.

Crónica de Angel Arnaiz