Aquest projecte és molt valorat a la zona del Bajo Lempa tant per part dels mateixos alumnes com per parts dels professors. Viuen amb gran il·lusió la música, sense quasi coneixements de solfeig però a la vegada amb molt sentit del ritme i d'oïda. Se senten seu el projecte i tenen molta motivació per a la música i formar part d'algun grup estable. Els professors de música subvencionats en aquest projecte fan una tasca realment important per a la iniciació dels joves a la música. Això està molt bé si tenim en compte que els joves d'El Salvador tenen poques possibilitats en un país on estan ben poc considerats a causa de la delinqüència juvenil, drogues, i especialment la desocupació. En aquesta zona del Bajo Lempa, doncs, els joves tenen un petit accés a la cultura, en part gràcies al suport internacional però a la vegada pels seus propis esforços de donar-li continuitat i sobretot per la gran il·lusió que hi depositen.
Segons paraules de Franklin Quezada, una icona de la música salvadorenya, "los jovenes del Bajo Lempa -a diferencia del resto del país, tienen acceso a las expresiones artísticas. Este podria ser uno de los motivos por los cuáles los jovénes de esta zona no pertenecen a ningún grupo de pandilleros", referint-se a las temudes Maras.